dimarts 16 d'octubre

L'Enncarnació tan maca i tan dolça com sempre, demana per mi i pels meus exàmens i feina.
Avui hem parlat de la seva adolescència, la qual va ser una adolescència traumatitzada. Als 15 anys encara era una nena quan va morir el seu pare. Ells els de casa jugaven molt sempre, amb els germans, van jugar fins molt grans. Però amb la mort del pare i l'inici de la guerra les coses van canviar. Això ho va dur tot a un trasbals i a un canvi de domicili sense el cap de familia. Van rebre molta ajuda de l'avi matern, molt ferm, fort i valent. També els va ajudar una tieta.
Llavors la mare es va posar malalta, emiplègica, i va haver d'estar sis mesos allitada, i en aquells temps no es feia recuperacions, com ara., i la medicina era mol atrassada.
Tots aquests fets van fer que l'Encarnació passés de ser una nena petita feliç a ser la gran dels germans, i la responsable d'ells. Treballaven, estudiaven, i jugaven, sempre els germans junts, van haver de fer pinya entre ells, enlloc de tenir les típiques colles d'amics d'aquesta edat. Fou una adolescència traumatitzada per l'Encarnació, però la va passar amb calma. Vivien en calma i anven tirant.
Van fer feines suplementàries per ajudar a casa. L'havien de controlar molt l'economia, gastar lo just, i tenir suficient primer pels aliments, i mai deixar d'estudiar. Tot això amb 16 anys és una gran responsabilitat.
L'Encarnació hi va passar malament, però la estimulava a seguir endevant el saber que ajudava als seus germans.
I van anar creixent, i amb 19 anys tenia noves il·lusions, algun noi que li agradava, nova gent que coneixia.. però tot li portava a veure que la seva vida havia de seguir el camí de no deixar mai la família, la seva colla.

Els germans tots van estudiar i treballar, es van anar espavilant. I això els feia molta il·lusió, com per exemple, degut als recursos, la primera bicicleta que van tenir a casa va ser feta per ells, amb xatarra i la van pintar; o com una ràdio que també van muntar ells, era com un miràcle. S'espavilaven sols, ja que el seu pare els va preparar molt bé per la vida.

Passen els anys. El primer germà es casa. Van anar a viure a manresa, ja que el desplaçament pels estudis era complicat. Més tard es van casar els altres dos germans, però ella no ho va fer mai, ja que afirma que ells tenia un compromís social, i havia de treballar.
Va estudiar puricultura i va entrar a treballar amb el doctor Selga.

L'Encarnació té un seguit de valors, ja que s'estima molt al seu país, però tampoc n'és fanàtica:
1- família
2-ciutat
3-país
4- tot el món

És persona de fe, però no es tanca enlloc, i el model a seguir, segueix les patjades del seu pare. El que la fa feliç és ajudar a algú, i si pot fer algo per ell i que sigui feliç, ella encara ho és més. Això és la seva pau. Té el camí traçat i el segueix voluntàriament. És concient que ha renunciat a moltes coses, ha renunciat a la maternitat. Però ho ha sentit de manera esperitual (les circunstàncies de la seva vida fan que una persona segueixi un camí o altre. La guerra va fer molt mal, el mal de tots els mals. I aquest trauma els ha concidionat a tots. Hauria fet un altre camí si no fos per les cirsunstàncies? no se sap..) Però ella així és feliç.







ENCARNACIÓ RESPON:

Trobada amb la Clàudia. Ha vingut somrient i bonica com sempre. Porta un conjunt que la fa fer ser guapa.Avui hem avançat en el camí de la meva vida. Ha tocat parlar d’una adolescència frustrada per la guerra. No se si ha valgut gaire la pena. Fa molta tristor. He procurat perquè així ha sigut, fer-la amb tanta pau com l’he viscuda. No és massa fàcil! La Clàudia m’escoltava amb respecte. Gràcies. Encarnació