Dimarts 9 d’octubre
Ha vingut la Clàudia! Ja ha passat la grip! Eixerida i simpàtica com sempre. Ha proposat parlar de la meva infància. Penso que potser m’he passat un xic! La recordo tant feliç que encara hem fa feliç parlar-ne. Han passat molts anys però encara hem fa feliç parlar-ne. Si, hem fa feliç, perdoneu la cantarella.
Gràcies Clàudia per compartir juntes aquesta estona.
Hem plau molt felicitar i saludar els teus pares per ajudar-te a ser com ets, gràcies! Encarnació
dimecres, 17 d’octubre del 2007
diumenge, 14 d’octubre del 2007
SEGONA TROBADA AMB L'ENCARNACIÓ
Aquest dimarts passat va ser la segona trobada amb l'Encarnació. dia 9, ja que la setmana passada vaig estar malalta i no ens vam poder veure.
Aquest dia vam estar parlant tota l'estona de la seva infantesa:
L'Encarnació Camps va neixer a Cardona al sis de setembre de 1920. Era la gran de quatre germans, els demès eren nois. Amb el germà que va neixer després d'ella es porten tres anys, i és el Domènec. Amb el següent es porten nou anys i és el Ramon, i amb el petit tretze, i es el Joan. Els pares son en Dídac i la Rosa.
L'Encarnació recorda la seva infantesa molt feliç, i la convivència amb cada un dels germans també, n'està molt contenta.
A casa seva les festes com el tió, els reis... eren festes extraòrdinaries. el pare les feia amb moltíssima il·lusió: els fanalets, les llums als balcons, les sortides al bosc per anar a buscar molsa, per el pessebre que tothom anava a veure. Usaven el timó com si fos una alzina en petit, i era l'arbre del pessebre.
Cal recordar que a l'any 23 van anar a viure a Navarcles, ja que el seu pare es dedicava a la construccií, i degut al rebumbori de les mines van marxar.I a Navarcles, per arribar a l'escola tenien mitja hora a peu. El seu dia a dia era molt alegre, les caminades fins a l'escola li recorden ala sèrie "la casa de la pradera". Dinaven a l'escola i tornaven. Té el record maravellós de les vesprades, i de jugar amb tot: jugaven fins i tot amb el bacallà, el pare el tallava a trossos i els posava un a un asobre la taula, i jugaven que era un trencaclosques. També jugaven molt amb el gronxador que hi havia a la galeria, on hi anaven tots. Era una mena de plataforma, i amb una corda es gronxaven. També jugaven molt a fires. Es feien les balançes amb una massa de fang i amb un pal i cartró. Els jocs eren fets a casa, els pare els ensenyava molt de l'ús del cartró, i en feien figures i cases pel pessebre. Jugaven molt a pilota, i ella sempre acabava amb les mitjes estripades i amb pedaços cosits ja que feia de portera.
Un dels records més importants i impressionants, fou als nou anys, que la seva mare estava embrassada, el seu pare la va portar a Barcelona. Van marxar divendres a la tarda i van tornar diumenge al matí. Ho recorda amb molt amor, la convivència amb el seu pare. I com que li va dir que anés amb compte de no perdre's, ja que Barcelona era molt gran i no s'ho coneixia, no es va deixar anar de la mà del seu pare en tot el dia.
L'Encarnació no troba a faltar els jocs d'ara, sinó que ara encara disfruta amb els jocs d'abans. Creu que ara els nens petitstenen molt individualisme, i li dol que els nens no disfrutin amb el joc. Abans els jocs sortia d'ells la manera de fer-los, la col·laboració amb grup.
Els esmorzars a casa eren: un plat de sopes i llet, i a les deu del matí pa amb xocolata; en canvi ara li fan pena els nens que van cap a l'escola corrent amb el donuts a la mà.
El resum que ens fa l'Encarnació de la seva infantesa és que va ser molt feliç, molt amor entre els pares i entre germans també. Les coses i dies més importants van ser: el joc, i tots els que feien, la convivència, les sortides, els nadals i les festes majors. Deu als seus pares i als seus germans la convivència de casa i el compartir.
Aquest dia vam estar parlant tota l'estona de la seva infantesa:
L'Encarnació Camps va neixer a Cardona al sis de setembre de 1920. Era la gran de quatre germans, els demès eren nois. Amb el germà que va neixer després d'ella es porten tres anys, i és el Domènec. Amb el següent es porten nou anys i és el Ramon, i amb el petit tretze, i es el Joan. Els pares son en Dídac i la Rosa.
L'Encarnació recorda la seva infantesa molt feliç, i la convivència amb cada un dels germans també, n'està molt contenta.
A casa seva les festes com el tió, els reis... eren festes extraòrdinaries. el pare les feia amb moltíssima il·lusió: els fanalets, les llums als balcons, les sortides al bosc per anar a buscar molsa, per el pessebre que tothom anava a veure. Usaven el timó com si fos una alzina en petit, i era l'arbre del pessebre.
Cal recordar que a l'any 23 van anar a viure a Navarcles, ja que el seu pare es dedicava a la construccií, i degut al rebumbori de les mines van marxar.I a Navarcles, per arribar a l'escola tenien mitja hora a peu. El seu dia a dia era molt alegre, les caminades fins a l'escola li recorden ala sèrie "la casa de la pradera". Dinaven a l'escola i tornaven. Té el record maravellós de les vesprades, i de jugar amb tot: jugaven fins i tot amb el bacallà, el pare el tallava a trossos i els posava un a un asobre la taula, i jugaven que era un trencaclosques. També jugaven molt amb el gronxador que hi havia a la galeria, on hi anaven tots. Era una mena de plataforma, i amb una corda es gronxaven. També jugaven molt a fires. Es feien les balançes amb una massa de fang i amb un pal i cartró. Els jocs eren fets a casa, els pare els ensenyava molt de l'ús del cartró, i en feien figures i cases pel pessebre. Jugaven molt a pilota, i ella sempre acabava amb les mitjes estripades i amb pedaços cosits ja que feia de portera.
Un dels records més importants i impressionants, fou als nou anys, que la seva mare estava embrassada, el seu pare la va portar a Barcelona. Van marxar divendres a la tarda i van tornar diumenge al matí. Ho recorda amb molt amor, la convivència amb el seu pare. I com que li va dir que anés amb compte de no perdre's, ja que Barcelona era molt gran i no s'ho coneixia, no es va deixar anar de la mà del seu pare en tot el dia.
L'Encarnació no troba a faltar els jocs d'ara, sinó que ara encara disfruta amb els jocs d'abans. Creu que ara els nens petitstenen molt individualisme, i li dol que els nens no disfrutin amb el joc. Abans els jocs sortia d'ells la manera de fer-los, la col·laboració amb grup.
Els esmorzars a casa eren: un plat de sopes i llet, i a les deu del matí pa amb xocolata; en canvi ara li fan pena els nens que van cap a l'escola corrent amb el donuts a la mà.
El resum que ens fa l'Encarnació de la seva infantesa és que va ser molt feliç, molt amor entre els pares i entre germans també. Les coses i dies més importants van ser: el joc, i tots els que feien, la convivència, les sortides, els nadals i les festes majors. Deu als seus pares i als seus germans la convivència de casa i el compartir.
dijous, 4 d’octubre del 2007
Encarnació al seu bloc...
" Avui no vé la Clàudia! Està molt engripada! He estat contenta que avisesis, gràcies! Per aquesta malaltia, estimada clàudia no són necessàris mases "potingues" de farmàcia. Escalfor al llit i beure abundant aigua, i si pots, fes unes bones dormides. Jo no m'invento pas aquest remei Clàudia, és més vell que l'anar a peu!
una abraçada
Encarnació"
una abraçada
Encarnació"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
