dijous, 6 de desembre del 2007

23 d'octubre

Avui la visita amb l'Encarnació ha sigut curta, ja que estic plena d'exàmens i he de marxar ràpid. Hem continuat amb el tema de la setmana passada:

Els recursos en aquella època eren pocs, s'havien d'espavilar a buscar-los. La natura dóna moltes matèries primeres, però passen desaparcebudes. Per exemple, recorda amb molt amor les barrejes de colors per aconseguir-ne de nous. Ara en canvi es pot comprar tot fet, i abans s'aprofitaven els recursos.
Treien sucs dels productes com les flors. En feien colònia amb aigua de roses.
Amb la guerra es va menjar molt malament. Hi havia escassetat de tot: pa sense qualitat, oli gairebé ni n'hi havia, de pasta igual... No era com ara que hi ha mil productes prefabricats, i havien de servir-se amb fruits naturals. La fruita era el principal aliment. No hi havia ampolles de llet, llavors les families que tenien vaques passaven casa per casa a vendre-la ( llet i també mató). Sempre aprofitant els recursos que dóna la naturalesa. Anaven a pescar al riu, i passaven bones estones. Les calefaccions que hi havia a les cases eren estufes, que funcionaven amb serradures, llenya o carbó. L'estufa estava envoltada d'una mena de gàbia, perquè els petits no es cremessin i també per assecar la roba.
Els materials d'escola: tenien tots una mena d'estoig on guardaven una caixa de colors, goma i llapis. I a l'escola despreés passaven els deures a net amb tinta. A l'escola els pupitres eren de dos en dos, i al mig hi havia una mena de forat, que era on hi havia la tinta, on sucaven la pluma. La tinta xina era la que usaven pels títols ja que era més rellevant. Tenien unes llibretes petites, i les altres que eren en net. Les assignatures que feien són com les d'ara, més història sagrada. També va anar a catequesi, i va fer la comunió amb 7 anys, ja que a aquella època, un cop a casa se sabia el Pare nostre, l'ave Maria i els mandaments, ja podies fer la comunió. El Pare nostre li agrada a l'Encarnació, ja que ens uneix a tots, i a casa seva el practicaven perquè s'estimaven i s'ajudaven molt.






RESPOSTA ENCARNACIÓ:

Ha vingut la Claudia! Ahir complia anys! Felicitats!Ens hem fet una gran abraçada. L'hi desitjo que sigui molt feliç, s'ho mereix!És una gran persona. Va molt enfeinada però segura d'ella mateixa.L'he vist una mica trista. El noi que ha tingut l'accident amb moto, tan greu, era de la seva colla. És tant trist veure sofrir la joventut tant sovint pels accidents!Hem parlat dels costums del meu temps, dels recursos sobretot naturals que ens servien, dels estudis, dels materials, dels aliments i així se'ns ha fet tard.Gràcies Claudia.Encarnació.