Amb l'Encarnació hem anat a fora al terrat a veure les flors. Però ens hem trobat amb la sorpresa de que estava ple d'ocells, emmigrant segurament.
Tornem a l'habtació i li pregunto pel seu anell que porta, ja que no té matrimoni.
Les circumstàncies de la vida la van portar al compromís. Tingué una adolescència frustrada per la guerra. Dedicà la seva vida a l'estudi i a quidar als seus germans. Va triar el camí de fer pinya entre tots. I havia tingut oportunitat de tenir parella, però enlloc d'alegria li donava tristesa ja que crear una familia comportava desfer-ne una altra, i ella no volia marxar de casa. I va fer un compromís seriós d'ajudar als altres. Tots els germans es van casar, i ella es va quedar a casa amb la mare, i va fer moltíssims més serveis als altres.
Un dia una noia que coneixia del centre professional on treballava, li va regalar aquest anell, un servei ferm fins a la mort. Ella escollí una vida de servei i amor per als altres. Egoïstament parlant, s'ha "enriquit dels altres", perquè és molt el què li ha donat la gent. Ha viscut la gratuïtat de l'amor, que és donar sense esperar.
Per a l'Encarnació el més important és: saber compartir. "Cada vegada que no penses com jo, m'enriqueixes". És tan bonic el respecte als altres. Valorant sempre de cada persona el que té de riquesa.
