Encarnació, escriu al bloc...

“ Trobada amb la Clàudia i la seva avia. Es curiós ens coneixíem del consultori del Dr. Selga on jo treballava i ella venia amb els seus fills. La recordo amb afecte.
Que en puc dir avui de la Clàudia? És una noia intel·ligent, estudiosa, alegre i educada. Parla contenta dels seus estudis batxillerat a l’Institut, música i ballet. Amb tot un conjunt de fotografies m’ha presentat la seva família. Hi ha trobat una bona convivència. Ens ha passat el temps depressa. Fins dimarts Clàudia.”

25.09.07!

Bueno, primer dia de trobada amb l'Encarnació!

Ha estat diferent, ja que com vaig dir la meva àvia m'ha acompanyat ja que li feia molta gràcia veure-la. Encara que només s'hi ha estat uns vint minuts, jo no he fet gaire. Han estat parlant de les seves coses, les seves memòries, de com es van conèixer, que havia sigut de les seves vides, com era Manresa abans... i finalment ha sortit el meu tema! no falla, la meva àvia havia d'explicar les típiques anècdotes de quan era petita... tampoc em puc queixar, és lo típic ja.

Després quan ha marxat ja he començat a parlar-hi jo més amb l'Encarnació, encara que avui hem parlat més de mi que d'ella. Li he portat unes quantes fotografies de quan era petita, de la meva familia, etc. Crec que per la seva reacció li ha fet gràcia veure-les i li han agradat.

Com ja vaig dir de l'Encarnació crec que n'apendré molt d'ella, ja que encara que avui hagi sigut un dia bastant "light" ja m'ha donat alguns consells.

M'ha demostrat ser una persona molt receptiva, que es preocupa moltíssim per la gent, molt simple, amb les idees molt clares, i plena de experiència.

Finalment m'ha ensenyat una carpeta que té ella amb retalls de diaris i alguns escrits que li agraden. Copio aquest aquí ja que me l'ha deixat perquè el fotocopiés i m'ha encantat:

L'AMIC ARRIBA QUAN TOTS HAN MARXAT

El meu amic no ha tornat del camp de batalla

demano permís per anar a buscar-lo,

va dir un soldat al seu oficial.

Permís denegat, va respondre l'oficial.

No vull que vostè arrisqui la seva vida

per un home que segur que és mort,

i el perill d'anar-hi és gravíssim.

El soldat, fent cas omís de la prohibició,

va sortir cap al camp de batalla...

i va tornar una hora més tard, mortalment ferit,

transportant el cadàver del seu amic.

L'oficial estava furiós: Ja et vaig dir que havia mort.

Ara digui'm: valia la pena anar fins allà

per portar un cadàver, i tornar mortalment ferit?

El soldat moribund, respongué:

És clar que si senyor. Quan l'he trobat

encara estava viu i em pogué dir:

ESTAVA SEGUR QUE VINDRIES.

1er diaA!

Bonesss!
ho sento pel retard a escriure, crec que soc la única que encara no ho ha fet...
L'altre dia a classe no em va donar temps, això de les noves tecnologies no ho domino gaire i ja em va costar fer només el perfil!
Doncs parlem del primer dia! Una mica esperat i alhora inquiet, amb molts nervis per veure com reaccionaria la gent gran davant nostre, si sabríem que dir-li's... pensava que els 30 minuts que hauríem d'estar parlant ( 3 per cada avi) se'm farien llargs.
Però va ser diferent de com creia.Alguns d'ells es van obrir més que d'altres, com d'altres demanaven més per mi que no pas parlar d'ells, o al revés. Amb alguns se'm va fer molt més fàcil parlar-hi ja que mostraven més confiança, i al parlar amb l'Encarnació em vaig sentir molt bé, em va agradar la seva forma de ser, i les paraules que em va dir, em van fer sentir curiositat per conèixer-la.
Em feia cosa demanar-li si em voldria canviar la targeta, potser volia que li toqués una altre jove.Però la Gemma em va ajudar a demanar-li.I sí, ella va estar encantada.I ja em va demanar coses i les dues tenim ganes de començar!
I la coincidència va ser que desprès de venir de la residència em vaig trobar ala meva àvia, i va veure que duia la targeta am el nom de Encarnació Camps i es veu que la coneix, i dimarts em vol acompanyar a la residència, que li fa molta gràcia veure-la.
I encara més casualitat, quan la meva àvia em va dir que justament aquell mes, a la revista "el pou de la gallina", van publicar la seva biografia, de la Encarnació.
Quan sàpiga fer anar l'escaner ja la posaré a aquí, ja he dit que això de les tecnologies no és lo meu...

Doncs res, que tinc ganes de que sigui dimarts per tenir la primera xerrada amb l'Encarnació, i tinc moltíssimes ganes de conèixer-la, i crec que podré aprendre moltíssim d'ella! I a veure com va la trobada amb les dues iaies :)