13 de novembre

Avui he tingut l'oportunitat de tocar el piano de la residència! Ha sigut molt bonic! A mesura que anava tocant les altres àvies s'anaven acostant a escoltar!

Seguidament hem continuat parlant de la vida de l'Encarnació:

Repetim que la seva adolescència va ser frustrada i wue va haver de madurar massa ràpid. Màxima responsabilitat. Els tres anys de guerra vanser anys perduts. Però no sent angoixa, ja que per això va fer lligams molt forts amb els seus germans, que del contrari, pudé hauriasigut més de l'exterior. Tenia amics, si, però les limitacions eren molt grans, era un temps molt limitat. Es vivia intranquil, amb inseguretat de com acabarà tot. Sempre amb l'interrogant de com seguir endevant, un esforç permanent.
Acabada la guerra ja va entrar a adulta, continuament estudiant i amb empentes.
L'Encarnació anava a cosir als matins i a estudiar a les tardes. Els germanes van anar a l'institut, i van créixer i van entrar al món de la tècnica i l'electrònica fent un taller, el qual va fer-los feliç.
Ella va acabar puricultura i entra a treballar d'infermera al consultori del doctor Selga als 27/28 anys. I van anar continuant. I tot això amb la presència limitada de la mare, a la que havien d'atendre, acompanyar.

Tot això va ser molt dur realment, fer camí a la vida per arribar fins a on podies. Però també és pau i goig pensar en tot el que van poder dur a terme i això.. és realment enriquidor.

Una frase que li agrada molt a l'Encarnació és la de: has omplert els anys de vida o la vida d'anys?

Recorda haver viscut la vida amb molta pau i haver sigut molt feliç: en familia, treballant a llocs on ha fet serveis. Són tot records bons, i és el que fa estimar de veritat.


RESPOSTA ENCARNACIÓ:

Ens retrobem amb la Clàudia. Com sempre centrada i bonica. La presento a la Mª Cinta, directora de la coral de la casa, i ja la tenim assentada al piano de la sala. L'hem escoltat amb tota l'atenció possible. Que bonic! Ens ha tocat sense solfa tres peces magnífiques d'una película a la que no recordo el nom. És curiós, a mesura que anava sonant la música s'obrien les portes de les llars de cadascú i tothom a la sala a gaudir de la festa. Felicitats Clàudia! Ha sigut un èxit.
Després hem parlat una bona estona. Gràcies. Encarnació.