27 de novembre: OCUPEM EL TEMPS

A l'Encarnació li agrada molt el teatre. En va fer 2 anys abans de la guerra, amb uns 12 anys. Anva a les monjes, i als caps de setmana feien moltes sortides a les muntanyes i feien també diverses obres com : "l'hostal de la Glòria", "collaret de la reina". Les obres les feien només les noies, no hi havia grups mixtes com ara. Ho feien a un centre cultural i varies vegades a l'any. Assejaven als diumenges. A l'Encarnació li ha agradat molt fer-ho i li agradaven molt els personatjes que feia. A l'obra "els misteris de l'hostal"va disfrutar molt, ja que feia un paper molt fort, i el recorda molt bonic. Però topem amb temps de guerra i ho para tot. Les monjes van marxar, la gent que portava el teatre també.

L'any 48 al anar a fer classes a un casal, va engegar una secció de teatre. Va disfrutar moltíssim portant el grup. Feien classes durant la setmana i als caps de setmana equip de futbol, obres o acampades. A la postguerra la gent feia i hi havia molt poques activitats, i per això el casal va ser un gran èxit. A la gent li convenia treballar, els carrers estaven morts, i això va anar bé pels joves que no tenien res a fer. Feien unes acampades magnífiques: a Montserrat, Blanes, etc. Les feien durant una setmana, per donar vida a aquesta joventut que sortien de la guerra, ja que eren encara nens i els obria camí a altres activitats. Li és un record molt maravellós. Els equipatjes que duien eren ben simples: xiruques ( no són com les d'ara), pantalons i jaquetes gruixudes i mantes per dormir. No hi havia el material que hi ha ara. Planejaven molt bés les activitats que volien fer. I ademès ajudava a respectar la natura. Cuinaven fent foc amb pedres, i a un racó reservat del bosc feien les necessitats. Degut als pocs recursos, per fer la taula per menjar feien un forat a terra per posar les cames i hi seien i la forma que quedava al terra era per usar de taula. Per l'Encarnació la natura és com un llibre obert, li agrada moltíssim.
La vida era molt senzilla, amb poca cosa es vivia, no necessitaven grans coses. Els joves del casal es van fer grans i el van deixar.

L'Encarnació també va fer la primera escola d'estiu a Manresa. El casal estava al carrer d'Urgell, el qual van haver d'encimentar i enrajolar. Les colònies es feien durant 15 dies a l'agost, de 6 a 8 de la tarda. Anaven un dia al congost i un altre a la Bellavista., ja que els nens petits que anaven no es movien mai. Menys quan plovia, que es quedaven mirant una pel·lícula. Se'ls enduien a berenar, tots agafats d'una corda. Els monitors k hi havia eren estudiants que venien a ajudar. Això va ser una gran millora pel barri. Jugaven molt, a pilota, a corda.. i les caminades que feien també eren bones per conèixer la natura: estudiaven les fulles que trobaven pel camí, tiraven pedres al riu, etc. Això per l'Encarnació era un servei però també un plaer!

Li agradava llegir moltíssim, llegir, caminar per la muntanya. Apart dels campaments hi ha anat moltíssims cops l'Encarnació a la muntanya, amb els seus germans, amb motxilles i tendes d'acampar. Li agrada més la muntanya que el mar; el mar li agrada, però contemplar-lo i l'admira, però no sap nedar. Es banyaven al riu, però mai ha après a nadar.
L'Encarnació compara la gent que va sola, al seu aire, amb les pedres del riu cantelludes quan es desprenen, mica en mica es fressen les unes amb les altres i es van polint. El mateix passa amb les persones, la convivència entre els uns i altres va polint a les persones.

L'Encarnació sempre ha estat molt feliç treballant, però la guerra li va crear un retràs amb els estudis. Com que li agraden molt els infants es va dedicar a la puricultura, que és el cultiu dels nens, dins del camp de la infermeria; és l'alimentació, cura, manera de tractar als nens. Estudia molt el tracte: la música és extraordinàriament important pels nens, i per això se n'ha fet tips de cantar cançons a nens.
Afirma que les persones que no han estat mai estimades no saben estimar. no s'han desarrollat bé. Al nostre món, la falta d'amor és mol grossa. Somnnia amb agafar els dolents i estimar-los i treure el bó dins d'ells.

Es juvila l'any 83, i es l'impulsora de la llar d'ampans. Uns pares en van fundar una escola, i després tallers. Ella veia nens així des del consultori, i li feia també molt mal les reaccions dels pares al veure que esperaven nens així. I des d'aquest moment va saber que s'hi volia dedicar.Molt temps va fer de monitora a la llar d'ampans. Als vespres hi anava a fer el sopar i feia convivència amb ells. Ara actualment ja hi ha 26 llars a la comarca. Una llar per a les persones que no són autosuficients, ni capaços de ser-ho.


L'Encarnació sempre ha tingut un compromís amb la seva família i un compromís amb el món, i si ella hagués format una famíla hauria de renunciar a moltes coses. Ella és lliure com un ocell (li encanta la seva llibertat i felicitat) i per això es compromet amb el món, a ajudar a la gent.
Sempre ha portat tota l'ajuda que ha fet falta a casa. Neixen els nevots, als que estima molt, i la fan molt feliç. Com que ha fet sempre tot el que ha pogut, té una vellesa de pau i tranquilitat absoluta. Com a persona humana s'ha equibocat cops, però ara ja està fet, no n'ha sabut més. Però quan en fa el balanç sempre pensa que ha valgut la pena.


RESPOSTA ENCARNACIÓ

Ens trobem amb la Clàudia. La joventut és una joia!!! Estàn plens d'exàmens, però estic segura que se'n surt prou bé. Vol que parlem de les meves diversions de jove. El teatre, on vaig gaudir mol, però sobretot l'hi parlo del meuamor per la natura. M'encanta la immensitat del mar, peró m'apasiona la muntanya: caminades, acampades, fer cims força alts amb els meus germans i amb moltes colles de bons amics. S'ha fet tard. Gràcies Clàudia. Encarnació.