Divendres 14 de març, jo acabada d'arribar de Paris, hem fet las festa de despedida, però aquest cop a l'institut. L'hem començat bé la festa, menjant xocolata! I després hem vist un vídeo amb imatges de les altres trobades on sortíem tots!!, i els blogs de cadascú.
Després hem jugat a un bingo musical, molt divertit la veritat. I finalment hem cantat tots junts unes cançons. Ha estat molt emotiu, i les paraules de l'Encarnació també, ens han fet caure la llagrimeta a més d'un.
La veritat és que aquest crèdit ha estat... diferent. Com diu l'Encarnació potser si que anem amb tot massa ràpid, i són aquestes coses les que en aquestes èpoques d'estrés i aïllament ens fan ser una miqueta més humans. GRÀCIES ENCARNACIÓ.
Lluís Llach- que tinguem sort
Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses,
sols un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí ben llarg.
dijous, 20 de març del 2008
4 de març
Avui és l'última trobada amb l'Encarnació. Parlem sobre aquest crèdit i la nostre trobada. Ha estat molt bonic. L'Encarnació felicita a la Gemma i a nosaltres per a aquesta idea tan bonica de vellesa i joventut. Una felicitació sincera. I també per a nosaltres, per situar-nos en aquest món tan diferent al nostre. Hem posat tot el nostre entusiasme, i ha estat correspòs. No vol que pensem que la vellesa és tristesa, sinó que és la cloenda d'una vida en que s'ha fet el que s'ha pogut. Tothom per camins diferents, més fàcils o més difícils, però ha valgut la pena. La riquesa d'aquell temps, de la seva joventut: joia i alegria. S'havien de fer les coses amb molt més esforç que ara, però també hi ha moltes persones que van ajudar a fer aquest camó més fàcil. I referent al camp del treball, tothom ha fet el que ha pogut. Era un temps en que s'havia de posar molta vocació personal.
La nostre trobada ha sigut renovar tot això. Reviure i gaudir de temps passats, no molt fàcils, però que n'ha pogut tornar a gaudir i disfrutar. Avui en dia, quan miren la joventud, la veuen tan bonica, amb tanta il·lusió i esperança per tot, que voldria que la seva experiència ens servís d'estímul, sempre pensant que les coses no són fàcils. Pensa que avui, pel que fa l'estudi, és massa difícil, anem sobrecarregats. Ens fan anar massa ràpid, i la fem patir. No hauriem de correr tant, i viure més experiències. Com ha estat aquest crèdit, una experiència vital, miran als ulls d'aquestes vellets que ens volen dir tantes coses. L'experiència de la vida és magnífica, i en són tantes les vivències...
La nostre trobada ha sigut renovar tot això. Reviure i gaudir de temps passats, no molt fàcils, però que n'ha pogut tornar a gaudir i disfrutar. Avui en dia, quan miren la joventud, la veuen tan bonica, amb tanta il·lusió i esperança per tot, que voldria que la seva experiència ens servís d'estímul, sempre pensant que les coses no són fàcils. Pensa que avui, pel que fa l'estudi, és massa difícil, anem sobrecarregats. Ens fan anar massa ràpid, i la fem patir. No hauriem de correr tant, i viure més experiències. Com ha estat aquest crèdit, una experiència vital, miran als ulls d'aquestes vellets que ens volen dir tantes coses. L'experiència de la vida és magnífica, i en són tantes les vivències...
26 de febrer
Avui a la trobada amb l'Encarnació parlem una mica sobre el blog, ja que el té imprès ja de gairebé tots els dies.
Parlem d'ella. Ha estat sempre una dona d'esperança, i li agradaria que fos encomanadissa. Les coses no ens estan fetes, sinó que ens hi hem d'aplicar, i això depèn de nosaltres. Vivim en un món que està molt mancat d'esperit de compartir i de convivència. Hi ha massa individualisme. L'Encarnació viu al seu món interior on la gent s'estima, es respecta i tothom sap perdonar, ja que tothom s'equivoca.
La conclusió que en treu de tot això és que estimar és disfrutar molt, però també arriba a fer patir.
La seva opinió és que actualment hi ha una crisi d'amistat. La gent d'avui en dia viu l'amistat, però no és autèntica. Abunda molt en les nostres vides l'egoisme. Primer de tot... on comença l'amistat? Primerament acceptant-se i estimant-se a un mateix. Si un no ho compleix, difícilment estimarà als altres. Però l'amistat té un preu, la preocupació, no es fomenta prou, i no entén com la gent amb valor tant elevat es dóna per un preu tan barat. Per això necessitem fer lligams forts d'amistat. Per tenir a qui explicar els problemes, il·lusions, esperançes...
L'amor el tenim davant, però tot amb el seu temps oportú. L'amor tendeix a l'unió.
Parlem d'ella. Ha estat sempre una dona d'esperança, i li agradaria que fos encomanadissa. Les coses no ens estan fetes, sinó que ens hi hem d'aplicar, i això depèn de nosaltres. Vivim en un món que està molt mancat d'esperit de compartir i de convivència. Hi ha massa individualisme. L'Encarnació viu al seu món interior on la gent s'estima, es respecta i tothom sap perdonar, ja que tothom s'equivoca.
La conclusió que en treu de tot això és que estimar és disfrutar molt, però també arriba a fer patir.
La seva opinió és que actualment hi ha una crisi d'amistat. La gent d'avui en dia viu l'amistat, però no és autèntica. Abunda molt en les nostres vides l'egoisme. Primer de tot... on comença l'amistat? Primerament acceptant-se i estimant-se a un mateix. Si un no ho compleix, difícilment estimarà als altres. Però l'amistat té un preu, la preocupació, no es fomenta prou, i no entén com la gent amb valor tant elevat es dóna per un preu tan barat. Per això necessitem fer lligams forts d'amistat. Per tenir a qui explicar els problemes, il·lusions, esperançes...
L'amor el tenim davant, però tot amb el seu temps oportú. L'amor tendeix a l'unió.
dilluns, 3 de març del 2008
UN SOMRIURE
Un somriure costa poc i produeix molt.
No empobreix el qui el dóna i enriqueix el qui el rep.
Dura només un instant i perdura en el record eternament.
És el senyal extern de l'amistat profunda.
No hi ha ningú tan ric que pugui viure sense ell
i ningú tan pobre que no el mereixi.
Un somriure suavitza el cansament, renova les forces
i és consol en la tristesa.
Un somriure té valor des del seu inici.
Si creus que a tu el somriure no t'importa gens,
sigues generós i dóna el teu,
ja que ningú no té tanta necessitat de somriure
com aquell que no en sap gens.
CHARLES CHAPLIN
No empobreix el qui el dóna i enriqueix el qui el rep.
Dura només un instant i perdura en el record eternament.
És el senyal extern de l'amistat profunda.
No hi ha ningú tan ric que pugui viure sense ell
i ningú tan pobre que no el mereixi.
Un somriure suavitza el cansament, renova les forces
i és consol en la tristesa.
Un somriure té valor des del seu inici.
Si creus que a tu el somriure no t'importa gens,
sigues generós i dóna el teu,
ja que ningú no té tanta necessitat de somriure
com aquell que no en sap gens.
CHARLES CHAPLIN
L'Encarnació : Dimarts 26 de febrer
Estimada Clàudia. Hem viscut una tarde feliç. Això s'acaba i potser avui m'he passat una mica. He parlat massa??? Tenia moltes ganes de dir-te que estimo , crec, molt a tothom, però els infants i el joves són els meus més estimats. T'he parlat molt de l'amistat. Som amics de debò la gent o solament coneguts?
T'he explicat, potser amb el risc de fer-me pesada, que pateixo molt per la joventut. Hem dol que a aquells que ens tocava fer i ajudar-vos a trobar llocs per reunir-vos i gaudir del compartir, amb els nostres egoismes hem caigut al gran parany dels negocis. Així que hem anat fent discoteques, llocs no sempre prou sans com perque hi trobeu un bon ambient que us faci disfrutar sense fer-vos mal.
T'he parlat de l'amor: és el motor que ens fa estimar de debó. Ja t'he explicat en altres ocasions que per mi l'amor és més fort que la mort. La mort encara és el gran misteri per nosaltres i pels que ja no hi són és llum i pau. Aquesta és la meva fe que m'acompanya i em fa ser feliç.
Et dic sincerament, perque així ho sento, que amb la teva companyia i amb els nostres diàlegs m'han ajudat molt. Gràcies estimada Clàudia. T'estimo molt!
T'he explicat, potser amb el risc de fer-me pesada, que pateixo molt per la joventut. Hem dol que a aquells que ens tocava fer i ajudar-vos a trobar llocs per reunir-vos i gaudir del compartir, amb els nostres egoismes hem caigut al gran parany dels negocis. Així que hem anat fent discoteques, llocs no sempre prou sans com perque hi trobeu un bon ambient que us faci disfrutar sense fer-vos mal.
T'he parlat de l'amor: és el motor que ens fa estimar de debó. Ja t'he explicat en altres ocasions que per mi l'amor és més fort que la mort. La mort encara és el gran misteri per nosaltres i pels que ja no hi són és llum i pau. Aquesta és la meva fe que m'acompanya i em fa ser feliç.
Et dic sincerament, perque així ho sento, que amb la teva companyia i amb els nostres diàlegs m'han ajudat molt. Gràcies estimada Clàudia. T'estimo molt!
dimarts, 26 de febrer del 2008
ENCARNACÍÓ: 19 de Febrer 2008
Ens trobem novament amb la Clàudia. Contenta com sempre! Jo arrossegava el meu catarro crònic que fa massa temps que m'acompanya. L'accepto amb pau.
Hem comenta que ha escrit alguna cosa. En parlaré amb la Mª Rosa que és la nostra mitjancera i bona amiga. Gràcies!
Avui la Clàudia vol fer treballs manuals. Proposa treballar amb cartolina, carpetes i punts de llibre. Hem quedo meravellada de la traça i gràcia amb que ho treballa. Jo tinc una dia molt i molt espès. Malgrat tot ens ho passem molt bé. S'ha fet tard i ella ha d'estudiar molt. Adéu Clàudia!
Hem comenta que ha escrit alguna cosa. En parlaré amb la Mª Rosa que és la nostra mitjancera i bona amiga. Gràcies!
Avui la Clàudia vol fer treballs manuals. Proposa treballar amb cartolina, carpetes i punts de llibre. Hem quedo meravellada de la traça i gràcia amb que ho treballa. Jo tinc una dia molt i molt espès. Malgrat tot ens ho passem molt bé. S'ha fet tard i ella ha d'estudiar molt. Adéu Clàudia!
divendres, 8 de febrer del 2008
29.01.08
Continuem amb el projecte de la bufanda.
Proposem pel pròxim dimarts fer un taller de punts de llibre. Ja hem planejat tot el material necessàri.
Apart d'això tenim una petita xarla sobre la vellesa. Més que res comentem com és per a nosaltres fer aquest crèdit, les sensacions, i com veiem avui en dia la societat més gran els joves. I per a nosatres, els tòpics no estàn tan marcats com sembla.
Proposem pel pròxim dimarts fer un taller de punts de llibre. Ja hem planejat tot el material necessàri.
Apart d'això tenim una petita xarla sobre la vellesa. Més que res comentem com és per a nosaltres fer aquest crèdit, les sensacions, i com veiem avui en dia la societat més gran els joves. I per a nosatres, els tòpics no estàn tan marcats com sembla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
