Estimada Clàudia. Hem viscut una tarde feliç. Això s'acaba i potser avui m'he passat una mica. He parlat massa??? Tenia moltes ganes de dir-te que estimo , crec, molt a tothom, però els infants i el joves són els meus més estimats. T'he parlat molt de l'amistat. Som amics de debò la gent o solament coneguts?
T'he explicat, potser amb el risc de fer-me pesada, que pateixo molt per la joventut. Hem dol que a aquells que ens tocava fer i ajudar-vos a trobar llocs per reunir-vos i gaudir del compartir, amb els nostres egoismes hem caigut al gran parany dels negocis. Així que hem anat fent discoteques, llocs no sempre prou sans com perque hi trobeu un bon ambient que us faci disfrutar sense fer-vos mal.
T'he parlat de l'amor: és el motor que ens fa estimar de debó. Ja t'he explicat en altres ocasions que per mi l'amor és més fort que la mort. La mort encara és el gran misteri per nosaltres i pels que ja no hi són és llum i pau. Aquesta és la meva fe que m'acompanya i em fa ser feliç.
Et dic sincerament, perque així ho sento, que amb la teva companyia i amb els nostres diàlegs m'han ajudat molt. Gràcies estimada Clàudia. T'estimo molt!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada