4 de març

Avui és l'última trobada amb l'Encarnació. Parlem sobre aquest crèdit i la nostre trobada. Ha estat molt bonic. L'Encarnació felicita a la Gemma i a nosaltres per a aquesta idea tan bonica de vellesa i joventut. Una felicitació sincera. I també per a nosaltres, per situar-nos en aquest món tan diferent al nostre. Hem posat tot el nostre entusiasme, i ha estat correspòs. No vol que pensem que la vellesa és tristesa, sinó que és la cloenda d'una vida en que s'ha fet el que s'ha pogut. Tothom per camins diferents, més fàcils o més difícils, però ha valgut la pena. La riquesa d'aquell temps, de la seva joventut: joia i alegria. S'havien de fer les coses amb molt més esforç que ara, però també hi ha moltes persones que van ajudar a fer aquest camó més fàcil. I referent al camp del treball, tothom ha fet el que ha pogut. Era un temps en que s'havia de posar molta vocació personal.

La nostre trobada ha sigut renovar tot això. Reviure i gaudir de temps passats, no molt fàcils, però que n'ha pogut tornar a gaudir i disfrutar. Avui en dia, quan miren la joventud, la veuen tan bonica, amb tanta il·lusió i esperança per tot, que voldria que la seva experiència ens servís d'estímul, sempre pensant que les coses no són fàcils. Pensa que avui, pel que fa l'estudi, és massa difícil, anem sobrecarregats. Ens fan anar massa ràpid, i la fem patir. No hauriem de correr tant, i viure més experiències. Com ha estat aquest crèdit, una experiència vital, miran als ulls d'aquestes vellets que ens volen dir tantes coses. L'experiència de la vida és magnífica, i en són tantes les vivències...