Avui a la trobada amb l'Encarnació parlem una mica sobre el blog, ja que el té imprès ja de gairebé tots els dies.
Parlem d'ella. Ha estat sempre una dona d'esperança, i li agradaria que fos encomanadissa. Les coses no ens estan fetes, sinó que ens hi hem d'aplicar, i això depèn de nosaltres. Vivim en un món que està molt mancat d'esperit de compartir i de convivència. Hi ha massa individualisme. L'Encarnació viu al seu món interior on la gent s'estima, es respecta i tothom sap perdonar, ja que tothom s'equivoca.
La conclusió que en treu de tot això és que estimar és disfrutar molt, però també arriba a fer patir.
La seva opinió és que actualment hi ha una crisi d'amistat. La gent d'avui en dia viu l'amistat, però no és autèntica. Abunda molt en les nostres vides l'egoisme. Primer de tot... on comença l'amistat? Primerament acceptant-se i estimant-se a un mateix. Si un no ho compleix, difícilment estimarà als altres. Però l'amistat té un preu, la preocupació, no es fomenta prou, i no entén com la gent amb valor tant elevat es dóna per un preu tan barat. Per això necessitem fer lligams forts d'amistat. Per tenir a qui explicar els problemes, il·lusions, esperançes...
L'amor el tenim davant, però tot amb el seu temps oportú. L'amor tendeix a l'unió.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada