Bueno, primer dia de trobada amb l'Encarnació!
Ha estat diferent, ja que com vaig dir la meva àvia m'ha acompanyat ja que li feia molta gràcia veure-la. Encara que només s'hi ha estat uns vint minuts, jo no he fet gaire. Han estat parlant de les seves coses, les seves memòries, de com es van conèixer, que havia sigut de les seves vides, com era Manresa abans... i finalment ha sortit el meu tema! no falla, la meva àvia havia d'explicar les típiques anècdotes de quan era petita... tampoc em puc queixar, és lo típic ja.
Després quan ha marxat ja he començat a parlar-hi jo més amb l'Encarnació, encara que avui hem parlat més de mi que d'ella. Li he portat unes quantes fotografies de quan era petita, de la meva familia, etc. Crec que per la seva reacció li ha fet gràcia veure-les i li han agradat.
Com ja vaig dir de l'Encarnació crec que n'apendré molt d'ella, ja que encara que avui hagi sigut un dia bastant "light" ja m'ha donat alguns consells.
M'ha demostrat ser una persona molt receptiva, que es preocupa moltíssim per la gent, molt simple, amb les idees molt clares, i plena de experiència.
Finalment m'ha ensenyat una carpeta que té ella amb retalls de diaris i alguns escrits que li agraden. Copio aquest aquí ja que me l'ha deixat perquè el fotocopiés i m'ha encantat:
L'AMIC ARRIBA QUAN TOTS HAN MARXAT
El meu amic no ha tornat del camp de batalla
demano permís per anar a buscar-lo,
va dir un soldat al seu oficial.
Permís denegat, va respondre l'oficial.
No vull que vostè arrisqui la seva vida
per un home que segur que és mort,
i el perill d'anar-hi és gravíssim.
El soldat, fent cas omís de la prohibició,
va sortir cap al camp de batalla...
i va tornar una hora més tard, mortalment ferit,
transportant el cadàver del seu amic.
L'oficial estava furiós: Ja et vaig dir que havia mort.
Ara digui'm: valia la pena anar fins allà
per portar un cadàver, i tornar mortalment ferit?
El soldat moribund, respongué:
És clar que si senyor. Quan l'he trobat
encara estava viu i em pogué dir:
ESTAVA SEGUR QUE VINDRIES.
2 comentaris:
Claudi!!
el text del amic!!! ja m'has vist com m'he posat al llegir-ho! és molt emotiu, molt macu!^^
Que maque sles àvies a la foto!!!!
*
Claudia
el món està ple de coincidències, oi? i que maco el poema! vinga, ves omplint aquest espai i despertant emocions!
Publica un comentari a l'entrada