divendres, 8 de febrer del 2008

18.12.07

És l'última trobada amb l'Encarnació abans de nadal. Parlem sobre la festa. Diu que si no existís aqwuesta festa l'hauriem d'inventar, perquè almenys un cop a l'any la gent s'ha de trobar i afinar la seva sensibilitat, sentir-se més solidària, i tot perquè celebrem el naixement d'un nen. Pels cristians creiem que és un misteri que no podem entendre com si aquest nen que ve del cel, és incomprensible que neixés en la màxima misèria. I aquest fet de tanta pobresa ens acosta a la tendresa.

No entén com la gent diuen que no tenen temps, i es dediquen a passar el nadal viatjan... quan creu que justament aquests dies són dedicats a pensar a la reflexió sobre el món, i lo diferent que el podriem arribar a fer. Depèn de nosaltres que el món sigui un lloc molt més sincer i autèntic, hem d'aprendre a compartir.

No hi ha cap més data que ens porti a la tendresa cap als altres, ser sensibles cap als altres i acostar-nos als que ens necessiten. Prega que els nadals fossin dies de pau, que ningú es trobés sol i que fossin dies de perdó, amor, entendiment, generositat... Però això topa amb l'ambient que vivim.. el consumisme. Ja que enlloc de regals materials, els regals som nosaltres mateixos.

L'encarnació opta per fer regals que no valguessin diners, trobades amb familia i amics. Com els nadals que sent ella, nadals de sentiments, els objectes li sobren.

A vegades ho passa malament pel nadal i s'entristeix al pensar en la gent que deixen a part aquests valors, i és com si compressin un pedaç i ens tapessim amb ell, ja que aquest no deixa treure el millor de dins de cadascú.

Nadal en una paraula és estimar.