SEGONA TROBADA AMB L'ENCARNACIÓ

Aquest dimarts passat va ser la segona trobada amb l'Encarnació. dia 9, ja que la setmana passada vaig estar malalta i no ens vam poder veure.
Aquest dia vam estar parlant tota l'estona de la seva infantesa:

L'Encarnació Camps va neixer a Cardona al sis de setembre de 1920. Era la gran de quatre germans, els demès eren nois. Amb el germà que va neixer després d'ella es porten tres anys, i és el Domènec. Amb el següent es porten nou anys i és el Ramon, i amb el petit tretze, i es el Joan. Els pares son en Dídac i la Rosa.
L'Encarnació recorda la seva infantesa molt feliç, i la convivència amb cada un dels germans també, n'està molt contenta.
A casa seva les festes com el tió, els reis... eren festes extraòrdinaries. el pare les feia amb moltíssima il·lusió: els fanalets, les llums als balcons, les sortides al bosc per anar a buscar molsa, per el pessebre que tothom anava a veure. Usaven el timó com si fos una alzina en petit, i era l'arbre del pessebre.
Cal recordar que a l'any 23 van anar a viure a Navarcles, ja que el seu pare es dedicava a la construccií, i degut al rebumbori de les mines van marxar.I a Navarcles, per arribar a l'escola tenien mitja hora a peu. El seu dia a dia era molt alegre, les caminades fins a l'escola li recorden ala sèrie "la casa de la pradera". Dinaven a l'escola i tornaven. Té el record maravellós de les vesprades, i de jugar amb tot: jugaven fins i tot amb el bacallà, el pare el tallava a trossos i els posava un a un asobre la taula, i jugaven que era un trencaclosques. També jugaven molt amb el gronxador que hi havia a la galeria, on hi anaven tots. Era una mena de plataforma, i amb una corda es gronxaven. També jugaven molt a fires. Es feien les balançes amb una massa de fang i amb un pal i cartró. Els jocs eren fets a casa, els pare els ensenyava molt de l'ús del cartró, i en feien figures i cases pel pessebre. Jugaven molt a pilota, i ella sempre acabava amb les mitjes estripades i amb pedaços cosits ja que feia de portera.
Un dels records més importants i impressionants, fou als nou anys, que la seva mare estava embrassada, el seu pare la va portar a Barcelona. Van marxar divendres a la tarda i van tornar diumenge al matí. Ho recorda amb molt amor, la convivència amb el seu pare. I com que li va dir que anés amb compte de no perdre's, ja que Barcelona era molt gran i no s'ho coneixia, no es va deixar anar de la mà del seu pare en tot el dia.
L'Encarnació no troba a faltar els jocs d'ara, sinó que ara encara disfruta amb els jocs d'abans. Creu que ara els nens petitstenen molt individualisme, i li dol que els nens no disfrutin amb el joc. Abans els jocs sortia d'ells la manera de fer-los, la col·laboració amb grup.

Els esmorzars a casa eren: un plat de sopes i llet, i a les deu del matí pa amb xocolata; en canvi ara li fan pena els nens que van cap a l'escola corrent amb el donuts a la mà.

El resum que ens fa l'Encarnació de la seva infantesa és que va ser molt feliç, molt amor entre els pares i entre germans també. Les coses i dies més importants van ser: el joc, i tots els que feien, la convivència, les sortides, els nadals i les festes majors. Deu als seus pares i als seus germans la convivència de casa i el compartir.